Administrar

Assassinat planificat? [sobre la persecució religiosa durant la Guerra Civil]

estelnegre | 30 Març, 2007 10:31

Assassinat planificat? [sobre la persecució religiosa durant la Guerra Civil]

Jordi Albertí fa la síntesi de les atrocitats de la persecució religiosa durant la Guerra Civil i nega que només fos obra d'incontrolats

Mòmies al convent de les Saleses, al passeig de Sant Joan de Barcelona, el 19 de juliol de 1936

No és cap tabú, però incomoda perquè entela la imatge d'una República entesa com a paradigma de les llibertats. És la cara fosca, molt fosca, de la reacció a Catalunya després de la sublevació franquista: 2.441 eclesiàstics assassinats sobre un total de 8.360 morts per la repressió a la rereguarda. A més, dels altres 6.000, una bona part --la majoria-- eren gent de missa.

Amb comptagotes, a còpia de monografies locals i martirologis, la qüestió s'ha anat estudiant. Fins i tot fa poc sortia el brutal testimoni novel·lat d'un milicià de la FAI que relata les seves atrocitats (Entre el roig i el negre, de Miquel Mir). Però faltava una obra de síntesi. I això és el que ha fet el filòleg Jordi Albertí, doblat ara d'historiador a El silenci de les campanes (Proa). Rere la iniciativa hi ha Albert Manent, a més de dos particulars anònims que han finançat la recerca.

El volum (400 pàgines), prologat per Josep M. Solé Sabaté, té tres pilars. L'un consisteix a explicar els antecedents anticlericals a Catalunya, des de les bullangues del 1835 a la Setmana Tràgica de 1909, passant per la maçoneria. El segon és la descripció selectiva de la matança, bàsicament entre juliol i desembre del 1936. Aquí hi ha casos espectaculars, com el paradigmàtic del poblet de Serral, on el jove capellà Tomàs Capdevila, de 33 anys, que durant la República s'havia negat a deixar les campanes per avisar de l'hora de començar i acabar la jornada laboral, en veure com anaven les coses, es va amagar al bosc. Al cap de dos mesos, malalt, va tornar a casa. El van capturar i el van exhibir a la plaça, on va abraçar la seva mare i va demanar-li que perdonés els qui l'anaven a matar. Els del Comitè de Sarral --també el volien els de Conesa-- se'l van endur en cotxe. Durant una hora i mitja de trajecte el van torturar: li van tallar la llengua i els testicles, i li van treure els ulls. Ja al cementiri, quan sonaven les onze, li van disparar un tret per cada campanada.

I el tercer és l'anàlisi de tot plegat, on Albertí defensa la tesi que ni l'existència d'una Església colpista i reaccionària ni el xup-xup d'un sentiment popular entre les masses polititzades per les esquerres contra aquesta mateixa Església no expliquen la brutalitat de la massacre.

Segons l'estudiós, que no amaga la seva posició de creient i catalanista, hi havia la consigna, sobretot des de la FAI --i dins d'aquesta, del grup Solidarios, després dit Nosotros--, de "destruir l'Església com a pas simbòlic i material per a la instauració d'una revolució comunista llibertària". I això va comptar amb la "complicitat o la passivitat" dels partits republicans d'esquerres. Una mostra són aquestes paraules de Lluís Companys, l'agost del 36: "Els esdeveniments que estem vivint eren inevitables. A Espanya existien tres institucions violentament odioses, el clericalisme, el militarisme i el latifundisme. Quan, fa unes setmanes, l'exèrcit s'ha sublevat contra el poble, aquest finalment s'ha despertat. I un poble que desperta és terrible. [...] He trobat en la FAI posicionaments constructius d'un gran interès".

Ignasi Aragay

(Avui, 30-03-07)

Aquest article en pdf

Ateneu Llibertari Estel Negre

Del Olmo acusa Pòrtulas de terrorisme

estelnegre | 30 Març, 2007 04:18

Del Olmo acusa Pòrtulas de terrorisme

El jutge diu que la noia detinguda a Girona va estudiar la seguretat de tres edificis oficials

Llibertat Núria!

El jutge Juan del Olmo manté a la presó l'anarquista catalana Núria Pòrtulas, de 26 anys, per un delicte d'integració o col·laboració amb una organització terrorista. La noia havia controlat, segons assenyala l'acte judicial, les mesures de seguretat de tres delegacions d'institucions públiques de Girona i mantenia una estreta relació amb un presumpte líder d'aquest moviment a Itàlia.

Pòrtulas va ser detinguda el 7 de febrer després que els Mossos d'Esquadra li intervinguessin el telèfon al desembre, després de la detenció a Girona de Juan Antonio Sorroche. Aquest noi estava reclamat a Itàlia per la seva presumpta participació en associació subversiva amb finalitat terrorista de matís anarquista i sabotatges amb artefactes incendiaris en propietat aliena, comesos a Itàlia. L'Audiència Nacional ha concedit l'extradició de Sorroche.

La detenció

La noia va ingressar a la presó el 9 de febrer, per ordre del jutge Santiago Pedraz, que aquell dia estava en funcions de guàrdia. Per això, el cas va passar després al magistrat Juan del Olmo, que va ratificar la decisió del seu company el 5 de març.

En la resolució judicial, l'instructor recull l'informe del fiscal, que demana que es mantingui empresonada Pòrtulas. En el seu dictamen, datat el 23 de febrer, explica que la imputada està relacionada amb delictes "que revesteixen els caràcters de gran gravetat", ja que poden arribar "a ser actes preparatoris de delictes d'estralls terroristes".

El ministeri públic subratlla la importància dels manuscrits agafats a la noia, escrits en una llibreta blava, en un registre practicat a la seva furgoneta en un control policial al gener. En aquestes anotacions apareixen "expressions referides expressament a terrorisme".

El jutge recull en la seva resolució els arguments del fiscal i revela que en aquest textos, escrits en català, hi apareixen anotacions "a favor dels presos, contra l'Estat i les seves institucions". A més a més, "es recullen detallades les ubicacions i les mesures de seguretat d'institucions públiques a Girona: Departament de Treball de la Generalitat, Ministeri de Treball i Afers Socials i Serveis Territorials de Justícia". La noia va apuntar "l'adreça exacta" i va explicar si els locals tenien càmeres de seguretat i vigilants.

En una carta suposadament dirigida a Sorroche "es fa referència a la seva situació actual i a reunions que ha tingut amb grups de Manresa i Barcelona amb l'objectiu d'organitzar concentracions". Els Mossos també van trobar a Pòrtulas papers "de matís anarquista radical, insurreccional i violent, en què s'insta a lluitar contra l'Estat". I algunes cartes que li va remetre Sorroche el 2002 en què li explica que vol venir a Espanya: "Per veure si ens autoorganitzem i fem algunes accions sense cap jerarquia".

La noia també tenia escrits sobre "mesures de seguretat en el moment de realitzar accions violentes, adoctrinament anarquista i telèfon mòbil per a l'activisme". Pòrtulas, explica el jutge, té coneixements de química. Del Olmo la manté empresonada per un elevat risc de fuga i pels seus "vincles amb altres presumptes membres" de l'entramat terrorista a Itàlia.

Margarita Batallas (Madrid)

(El Periódico de Catalunya, 30-03-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS