Administrar

«Pons Prades, la memòria de la resistència», per Josep Maria Sanz, “Loquillo”

estelnegre | 26 Març, 2007 10:11

«Pons Prades, la memòria de la resistència», per Josep Maria Sanz, “Loquillo”

Eduard Pons Prades

Cada any, el 20 de novembre, al cementiri de Montjuïc, un grup de dones llibertàries fan un homenatge a Durruti, Ascaso i al pare de l'Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia. Allà es reuneixen vells lluitadors anarquistes, amb banderes vermelles i negres i la tricolor republicana. Ells, que van defensar aquestes banderes, van ser els herois de la barriada, formats en els ateneus o en els fronts, a l'exili o a les presons. Creuen en l'educació i en els valors humans.

Eduard Pons Prades és un d'aquests herois que es va formar a l'escola racionalista. «A les escoles es forma el món del demà», li van ensenyar al cor del districte V de Barcelona, en plena era del jazz. Així que no és gens estrany que volgués ser mestre.

Però quan l'esperança del món de progrés de la República es va fer miques, el jove Eduard va ingressar a l'Escola Popular de Guerra i en lloc de mestre va sortir instructor de màquines d'acompanyament. Volia ensenyar a llegir i va haver d'ensenyar a combatre els que no coneixien les tres paraules clau: llibertat, igualtat, fraternitat. Al front va ser milicià de la cultura, va ensenyar a les trinxeres i a la presó.

La seva fal.lera per ensenyar l'ha portat a salvaguardar el llegat de l'anarquisme, la memòria de la resistència, d'uns joves educats en el culte a la vida, que van somiar el que podia haver estat i no va ser. Una memòria que va ser esborrada durant decennis.

En aquests anys en què no es podia parlar de les ubicacions de les fosses plenes d'afusellats, Eduard va recollir els testimonis de guerrillers i maquis, de les noies que anaven en bicicleta amb missatges en clau i armes a la maleta.

Va recórrer quilòmetres al costat d'Antonina Rodrigo per retrobar vells companys d'armes a la Resistència. Va caminar per la pell de brau de punta a punta, refent el mapa dels clandestins, dels proscrits, escrivint una memòria que no volia ningú.

Ells són els autèntics herois d'aquesta llei tan insulsa de recuperació de la memòria; no els que la recuperen, sinó els que l'han guardat viva, esperant per retre comptes al silenci, el buit i la derrota.

Josep Maria Sanz, Loquillo

(El Periódico de Catalunya, 26-03-07)

«Los senderos de la libertat» [Eduard Pons Prades],

en Butlletí Estel Negre, 121 (octubre 2002)

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS