estelnegre | 26 Març, 2007 10:11
Cada
any, el 20 de novembre, al cementiri de Montjuïc, un grup de
dones
llibertàries fan un homenatge a Durruti, Ascaso i al pare de
l'Escola Moderna,
Ferrer i Guàrdia. Allà es reuneixen vells
lluitadors anarquistes, amb banderes
vermelles i negres i la tricolor republicana. Ells, que van defensar
aquestes
banderes, van ser els herois de la barriada, formats en els ateneus o
en els
fronts, a l'exili o a les presons. Creuen en l'educació i en
els valors humans.
Eduard
Pons Prades és un d'aquests herois que es va formar a
l'escola
racionalista. «A les escoles es forma el món del
demà», li van ensenyar al cor
del districte V de Barcelona, en plena era del jazz. Així
que no és gens
estrany que volgués ser mestre.
Però
quan l'esperança del món de progrés de
la República es va fer
miques, el jove Eduard va ingressar a l'Escola Popular de Guerra i en
lloc de
mestre va sortir instructor de màquines d'acompanyament.
Volia ensenyar a
llegir i va haver d'ensenyar a combatre els que no coneixien les tres
paraules
clau: llibertat, igualtat, fraternitat. Al front va ser
milicià de la cultura,
va ensenyar a les trinxeres i a la presó.
La
seva fal.lera per ensenyar l'ha portat a salvaguardar el llegat de
l'anarquisme, la memòria de la resistència, d'uns
joves educats en el culte a
la vida, que van somiar el que podia haver estat i no va ser. Una
memòria que
va ser esborrada durant decennis.
En
aquests anys en què no es podia parlar de les ubicacions de
les
fosses plenes d'afusellats, Eduard va recollir els testimonis de
guerrillers i
maquis, de les noies que anaven en bicicleta amb missatges en clau i
armes a la
maleta.
Va
recórrer quilòmetres al costat d'Antonina Rodrigo
per retrobar vells
companys d'armes a la Resistència. Va caminar per la pell de
brau de punta a
punta, refent el mapa dels clandestins, dels proscrits, escrivint una
memòria
que no volia ningú.
Ells són els
autèntics herois d'aquesta llei tan insulsa de
recuperació
de la memòria; no els que la recuperen, sinó els
que l'han guardat viva,
esperant per retre comptes al silenci, el buit i la derrota.
Josep Maria Sanz, Loquillo
(El
Periódico
de Catalunya, 26-03-07)
«Los senderos de la libertat» [Eduard Pons Prades],
« | Març 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |