Administrar

«Huertas Clavería, una lectura i el Mallorquí», per Llorenç Capellà

estelnegre | 11 Març, 2007 07:01

«Huertas Clavería, una lectura i el Mallorquí», per Llorenç Capellà

Els anys del pistolerisme

El dia abans que Huertas Clavería patís un embassament cerebral que li provocaria la mort, vaig acabar de llegir Mites i gent de Barcelona, el seu darrer llibre. Va ésser el meu homenatge impensat a un vell conegut, magnífic periodista. Amb Huertas vaig relacionar-m'hi força quan ell era el responsable d'Oriflama, una publicació en català que barrejava el catalanisme amb temes culturals i socials. Parlo del començament dels anys setanta. Vaig publicar-hi sovint, a Oriflama, perquè Huertas m'encomanava el seu entusiasme. Quan hi penso, penso en una persona vital, encoratjadora, simpàtica. M'ha cridat l'atenció que alguns amics d'ara, no dubtin a definir-lo com a persona de simpatia escassa. No és aquest el record que jo en tinc. Congeniàvem. Tanmateix, en deixar d'ésser director d'Oriflama, deixàrem de veure'ns. Més per culpa meva que seva, perquè jo som sull. Però estava al corrent de les seves activitats, sobretot els darrers temps del franquisme i durant el postfranquisme, atès que els seus reportatges --sempre agosarats, de denúncia d'una situació social hipòcrita i corrupta--, el convertiren en un visitant habitual dels jutjats. L'any setanta-cinc, concretament, va estar-se nou mesos a la presó pel fet d'escriure que bona part dels meublés de Barcelona eren regentats per viudes de militars. D'altra banda, he llegit els seus llibres sobre aspectes culturals i socials d'aquesta ciutat, extrets de la pròpia memòria o fent servir fonts orals. Acabava de llegir Mites i gent de Barcelona quan vaig assabentar-me del seu traspàs. Precisament havia deixat un punt al capítol titulat «Una postal i un mort», amb la intenció de retornar-hi. El mort al qual fa referència és el Tero, que va ésser el nom de guerra d'un anarquista anomenat Pau Sabater. Tres falsos policies el comminaren a pujar a un cotxe i l'assassinaren, a trets, camí de Torre Baró. Era la matinada del 18 de juliol de 1919. Alguns dies després va ésser detingut Luis Fernández, un dels criminals a sou de l'excap de policia Brabo Portillo, aleshores doble espia. Brabo Portillo treballava per als alemanys, potser a través del baró de Köenning, i passava informació al general Milans del Bosch, capità general de Catalunya. Brabo Portillo seria assassinat per un escamot, suposadament anarquista, el 5 de setembre d'aquell mateix any. La policia no va poder provar que el mòbil de l'assassinat fos la venjança, però cal pensar que ho va ésser. Conta, Huertas, que anys després el periodista Jaume Passarell --autor d'un llibre deliciós, Homes i coses de la Barcelona d'abans--, va publicar un reportatge en el qual explicava que el crim del Tero havia estat cosa, efectivament, de Brabo Portillo, i que els responsables directes n'eren el Viejo, el Rubio i el Mallorquín. Precisament per aquest nom darrer, el Mallorquí, jo vaig posar un punt a la pàgina vuitanta-nou del llibre de Huertas. No tenia notícia de la participació, del Mallorquí, en aquest assassinat, tot i que no m'ha sorprès, atès que el dinou fou un dels anys més actius en la seva carrera de pistoler. El 23 d'abril el detingueren (i el posaren immediatament en llibertat) per l'assassinat de l'anarquista Pere Massoni i el 24 de novembre va fer explotar una bomba a la seu de capitania general. L'explosió va ferir dos soldats, però l'objectiu era Milans del Bosch. Aquest atemptat, precisament, obre un interrogant entorn de la mort de Brabo Portillo, atribuïda a la CNT. El Mallorquí era un lloctinent de baró Köenning, i Brabo Portillo era un doble agent. L'any vint Milans del Bosch va aconseguir que Könning fos expulsat d'Espanya. I el Mallorquí fou assassinat en el vaixell que el portava a Cuba, a les envistes de l'Havana. Agafeu el cap del fil? Doncs no l'amolleu, perquè el cabdell està força embullat. Ja ho he escrit altres vegades: el Mallorquí nomia Antoni Soler Martorell i havia nascut a Sant Llorenç. Tenia ofici: era sabater. Allò que desconec és si va incorporar-se als escamots de la patronal estant a Barcelona, o si el baró Köenning el va fitxar a Mallorca, atès que hi va viure abans d'establir-se al Prat. Ara per ara, únicament coneixem alguns dels assassinats que li atribueixen. Huertas Claveria ha afegit el Tero, a la llista. Tanmateix, cal que ens aproximem a la biografia d'aquest pistoler. Possiblement ens ajudaria a desfer tòpics entorn de la Mallorca en calma. Köennnig dominava bona part del negoci de la prostitució a Barcelona, i en el Paral·lel encara era notable la influència de la gent de Lerroux, entre la qual hi havia mallorquins. Després hi ha la qüestió del contraban. Ben segur que tots aquests móns --la prostitució, el contraban, l'espionatge, els treballs bruts a compte de la patronal i de la policia, etcètera--, tenien en comú molt més d'allò que es desprèn de la majoria dels estudis de l'època.

Llorenç Capellà

(Diari de Balears, 11-03-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS