estelnegre | 12 Febrer, 2007 10:38
Concentració de suport a Núria Pòrtulas a Palma
En un
ambient pacífic es dugué a terme ahir a les 7
de la tarda davant de la sotsdelagació del govern de Ciutat
de Mallorca, una
concentració en suport a Núria
Pòrtulas, detinguda sota la llei antiterrorista
a Sarrià de Ter el passat dimecres 7 de febrer.
Núria Pòrtulas resta detinguda
i acusada de pertinença a banda armada i està
actualment en presó preventiva a
Ciudad Real després de declarar el passat divendres davant
el jutge de
l'audència Nacional a Madrid.
A l'acte
assistiren vuit persones amb una pancarta
on es podia llegir el lema “Prou agressions, llibertat
Nuri”. Es llegí un
manifest on es demanà la llibertat de la Núria,
l'abolició de la llei
antiterrorista i es denuncià la fragilitat i vulnerabilitat
dels drets
elementals per a tota la ciutadania als quals aboca la
pròpia llei i la manera
indiscriminada de com s'aplica. També es llegí el
manifest de la família, de la
qual es rebé suport explícit en forma d'una
trucada telefònica en mig de
l'acte. La concentració es finalitzà amb la
cantada de la cançó “No és
això,
companys no és això” d'en
Lluís Llach.
Núria
Pòrtulas, és educadora social i viu en la
casa ocupada 'El Rusc' de Sarrià de Ter. Fou membre del grup
escolta Pare
Claret de Girona durant més de deu anys i membre activa i
compromesa dins del
teixit social i associatiu de Sarrià i les comarques
Gironines. La vinculació i
posterior campanya de recolzament a un company Sarrianenc reclamat per
la
justícia italiana acusat d'una actuació
anarquista en aquell país, ha estat
motiu suficient per practicar-li la detenció. Donat el
caràcter d'aïllament que
suposa l'aplicació de la llei antiterrorista, la
Núria només va poder ser
visitada el passat divendres durant mitja hora pel seu advocat. La
privació
absoluta de drets de la Núria ha provocat un gran trasbals a
la família, amics
i entorn associatiu gironí, per la seva
incomprensió i manifesta mala fe.
Actualment, la detenció està allargada fins al
proper dilluns dia 12 de febrer
per a permetre als Mossos d'Esquadra allargar les
diligències i la investigació.
Aquest diumenge familiars s'han desplaçat fins a Ciudad
Real, a l'espera que
finalment els deixin veure la Núria i li puguin dur roba
neta i estris
personals.
Lluís
Fita
***
No demanem permís per ser lliures, ni demanarem perdó per ser-ho
El dia 7 de
Febrer set furgones dels gossos
d’esquadra amb 50 policies amb la cara tapada, han assaltat
Kan Rusc (espai
alliberat des de feia mesos al Pont Major de Girona) de forma
desproporcionada,
i detenen a la Núria.
Els
suposats motius del perquè la policia fa aquest
escorcoll són el de pertinença a banda armada i
possessió d’explosius. El
detonant d’aquesta operació és
l’existència d’una llibreta i divers
material de
difusió anarquista, que se li va confiscar dues setmanes
abans en un control al
tornar d’una manifestació contra els abusos de
poder a Olot.
Un cop
segrestada se li aplica la llei
antiterrorista i se l’enduen a la comissaria del gossos de la
Zona Franca a
Barcelona, on es passa dos dies detinguda.
El
divendres 9 és portada a Madrid on a les 11h del
matí declara a l’Audiència Nacional,
davant del jutge Santiago Pedraza. Durant
la declaració li fan preguntes sobre el contingut sobre la
llibreta però
sobretot sobre la relació política que pugui
tenir amb Juan, detingut el 21 de
desembre i posteriorment empresonat a Soto del Real, pendent
d’extradició a
Itàlia.
El jutge
Santiago Pedraza decreta presó preventiva
per la Núria i ordena l’ingrés a Soto
del Real, sota l’acusació de
col·laboració
amb banda armada.
L’investigació
segueix oberta sota secret de sumari
i fins que el jutge no faci la revisió del cas en unes
setmanes, la Núria haurà
de romandre a presó.
Un cop
més els cossos repressius de l’Estat amb la
complicitat dels mitjans de comunicació opten per reprimir i
empresonar les
persones que es solidaritzen en contra la repressió estatal.
Per
escriure la Núria: (hi haurà canvi de
mòdul,
ja s’informarà)
Núria
Pòrtulas Oliveras
AP: 200 -
Colmenar Viejo (28770 MADRID)
Per seguir
el procés: www.elsud.org
LLIBERTAT PER
NÚRIA,
LLIBERTAT PER
JUAN,
LLIBERTAT PER TOTS I TOTES
***
La Núria Pòrtulas som totes i tots
Sóc
d’idelologia anarquista, tal com la Núria
Pòrtulas de Sarrià de Ter, a qui
l’Audiencia Nacional ha aplicat la Llei
antiterrorista i els mitjans han acusat de ser membre de grups
“anarquistes”;
porto a sobre una agenda on hi surten adreces d’institucions
catalanes i de
mitjans de comunicació, pel que em podrien acusar de
voler-hi atemptar i
reivindicar les bombes després, tal com a ella; tinc a casa
llibres sobre
moviments socials, d’història, revistes de
contrainformació i de teoria
política dissident que podrien posar com a botí
de guerra en un d’aquest bufets
lliures que els Mossos o qualsevol altra policia paren per
convèncer l’opinió
pública que sóc “culpable”;
rento la roba amb detergent —i suavitzant— i per
això em podrien acusar de voler fabricar bombes encara que
després
m’absolguessin de l’acusació, com als
companys de l’Escamot Dixan Girona. Amb
només aquests elements jo ja podria ser declarat culpable.
La
ideologia de la sospita i del totes i tots som
culpables fins que no demostrem el contrari plana sobre els moviments
socials
transformadors i sobre qualsevol persona que no compleixi els manaments
del bon
ciutadà cívic i part del ramat: hipoteca, vot
cada quatre anys, no qüestionador
de res, submís...
És
la mateixa pastanaga de sempre repintada de
colors lluents perquè continuï atraient la majoria
social
—tot i que cada cop
menys— i dotar alhora aquesta majoria d’un discurs
que,
malgrat suposi llençar
pedres a la pròpia teulada, resulti fàcil de
recordar i
de repetir, un discurs
que creï frases del tipus “els immigrants ens prenen
la
feina”, “totes les
ajudes socials i els pisos són per a ells”,
“els
okupes són tots fills de
papà”, “el millor és que a la
feina no es
fixin mai en tu”, “de pobres sempre
n’hi haurà”, “no et queixis
que serà
pitjor”, “els okupes són una
màfia, com
els immigrants”, “mà dura”...
que deixen
sempre de banda els interrogants sobre
la societat de classes que crea cada una de les injustícies
que
ens ofeguen com
si fossin forques, forques que són paraules, paraules que
també poden esdevenir
punys.
Sóc
anarquista, català, internacionalista, ateu,
sindicalista, periodista, docent, immigrat —del Priorat a
Tarragona—,
pacifista, etc. i molt, molt desobedient. Com la Núria i com
tu i com tu i com
tu...
Jordi
Martí Font,
coordinador
de la revista Catalunya de la CGT
de Catalunya
« | Febrer 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 |