Administrar

Entrevista a Joaquín Latorre, testimoni en el «cas Puig Antich»

estelnegre | 07 Febrer, 2007 15:23

Entrevista a Joaquín Latorre, testimoni en el «cas Puig Antich»

Salvador Puig Antich

Un nou testimoni del cas Puig Antich, demà al Suprem

El tribunal escolta demà un metge que va veure el cadàver del policia mort

La sala militar del Tribunal Suprem escoltarà demà un nou testimoni del cas de Salvador Puig Antich, en el marc del procés de revisió del consell de guerra que impulsen les germanes del jove llibertari executat l'any 1974. La de demà serà una de les últimes diligències del TS abans de decidir si autoritza o no la presentació formal del recurs de revisió.

El testimoni que declararà demà és Joaquim Latorre, que l'any 1973 exercia com a metge resident a l'Hospital Clínic de Barcelona i va veure el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas, mort a trets durant la detenció de Puig Antich. La mort d'aquest policia és el que va comportar la condemna i posterior execució de Puig Antich.

El testimoni de Latorre ha de servir per ratificar la declaració que el maig de l'any passat ja va prestar davant el Suprem un altre antic metge del Clínic, Ramon Barjau. Aquest facultatiu va explicar davant la sala militar del TS que al cos d'Anguas hi havia més impactes de bala dels que es van fer constar a l'autòpsia oficial. L'examen mèdic del cadàver es va fer, de forma excepcional i irregular, a les dependències de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, on es va traslladar el cadàver després que es certifiqués la mort al Clínic.

El Suprem també va decidir citar a declarar els dos metges que van signar l'autòpsia del cadàver d'Anguas, Gabriel Sánchez i Rafael Espinosas. El primer va morir fa uns anys i el segon es desconeix si està en condicions de declarar, atesa la seva edat avançada.

Jordi Panyella

(Avui, 07-02-07)

Aquest article en pdf

***

Entrevista amb Joaquín Latorre

«Puc ajudar a aclarir el cas Puig Antich»

Tenia 28 anys i ara en té 61. El traumatòleg Joaquín Latorre Martí estava el 25 de setembre del 1973 al servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona quan va arribar el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas i al cap de pocs minuts el militant anarquista Salvador Puig Antich, que va ser executat quatre mesos i tres setmanes després per la mort de l'agent. Latorre és doctor en Medicina, autor de tres llibres, va ser professor universitari i treballa a la Clínica Corachán. És parc en paraules, però contundent en les afirmacions que fa.

—¿Com va viure aquella tarda?

—Estava com a metge resident al servei de Traumatologia. Aquell dia era al servei de guàrdia. Com a cap tenia el doctor Ramón Barjau. Va entrar un grup de gent amb una llitera portant el policia Francisco Anguas. Va ser molt tumultuós. El vam portar a un box. Els seus acompanyants, que després vaig saber que eren policies, cridaven: "Que l'han matat, que l'han matat". Es va armar un gran enrenou. Ens vam dedicar una estona a l'agent, però va ingressar cadàver. Immediatament va arribar un segon grup amb Puig Antich, que estava ferit. I van començar a arribar més i més policies, molt alterats.

—¿Quants orificis d'entrada va observar al cos del policia?

—Un mínim de cinc trets.

—¿Va entrar al box vostè sol amb el doctor Barjau?

—Tots dos i més personal sanitari. La documentació de Puig Antich es va quedar a l'habitació on els metges i infermeres ens posàvem la bata. Portava documentació francesa i un carregador de pistola ple, que també es va guardar. Quan Barjau el va veure el va reconèixer com el germà d'un company seu d'estudis a La Salle.

—¿Què va passar a la porta de l'habitació on era Puig Antich?

—Ho vaig declarar al Tribunal Suprem la setmana passada, però no vull que es malinterpreti. Era un clima de lògica tensió. Els policies em van sol·licitar que donés l'alta al pacient. "El portarem a Montjuïc i li farem fer un passeig", van dir. Va ser un moment de ràbia per part dels companys del difunt. Van voler entrar a l'habitació, però jo ho vaig prohibir per la meva autoritat com a metge responsable. Deien que era perillós i que podia clavar-nos el bisturí. Els vaig dir que si volien que es quedessin vigilant a fora. Després de la cura, a Salvador el van ingressar en una habitació de l'hospital.

—¿S'hi van resistir els policies?

—No, al final hi van accedir. Em vaig quedar treballant tranquil. Salvador no parlava. Estava atordit. Tenia una ferida a la mandíbula esquerra i una altra a l'espatlla. Jo li vaig extreure les dues bales. Les vaig guardar i les vaig entregar. No vaig saber res més d'aquelles bales.

—Després llegeix a la premsa que el policia tenia tres trets i no cinc, i que l'autòpsia es va fer en una comissaria i no a l'Institut Anatòmic Forense. ¿Què va pensar?

—Em va fer la sensació que era una anormalitat i vaig pensar en quin interès hi podia haver per dir que hi havia tres trets, quan nosaltres n'havíem vist més, almenys cinc. Quan es va explicar que li havien fet l'autòpsia a la comissaria, vaig pensar que era una alcaldada o un abús d'autoritat. Va ser un fet absolutament anormal, però no sabíem què passava. Fer una autòpsia és complex i necessites material i instal·lacions adequades. A més, va ser un procés judicial molt ràpid. La interpretació no l'he de fer jo.

—Els advocats de Puig Antich van proposar en el procés militar la seva declaració i la de Barjau. ¿La policia o el jutjat es van posar en contacte amb vostè?

—No. La petició es va denegar.

—¿Com es produeix la seva declaració davant del Tribunal Suprem?

—Un bon dia, es va presentar sense cita prèvia a la meva consulta l'advocat Sebastián Martínez Ramos, que s'encarrega del procés de revisió del cas Puig Antich, i que em va localitzar a través d'una clienta seva que jo havia operat. Em va preguntar quants impactes de bala tenia el policia. Li vaig contestar que en tenia cinc com a mínim.

¿Com va reaccionar quan li va sol.licitar si estava disposat a declarar?

—Li vaig dir que sí.

—¿Per què?

—Perquè vaig pensar que havia d'aportar un gra de sorra a allò que nosaltres anomenem alcaldada. És a dir, col·laborar amb el Tribunal Suprem en l'aclariment de la veritat.

—¿El seu testimoni pot ajudar?

—Vist el context, sí.

—¿S'adona que els seus records poden reescriure una història?

—Sí.

—¿Això el carrega de responsabilitat?

—Sí, però també em produeix una satisfacció. Si Puig Antich va ser ajusticiat per uns fets que en el seu moment es van validar com a bons i els jutges van dictar una sentència, i amb la meva versió es pot revisar una història diguem-ne que equivocada, m'omple de responsabilitat. Interiorment em trobo bé.

Jesús G. Albalat

(El Periódico de Catalunya, 07-02-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Plaguetes del Raval recupera la història del periòdic d’esquerres «Adelante»

estelnegre | 07 Febrer, 2007 08:59

Plaguetes del Raval recupera la història del periòdic d’esquerres «Adelante»

Adelante

Aquest dijous 8 a les 20.30 hores al Centre Cultural de Pollença, l'Associació Iniciativa Ciutadana per Pollença presentarà L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, un estudi realitzat per l’historiador Pere Josep Coll.

L'Adelante va ser un periòdic pollencí publicat durant la II República (juny de 1931-febrer 1932), el seu director era Tomeu Cabanellas i hi varen publicar gent de diferents tendències d'esquerres, des d'anarquistes a republicans, passant per comunistes, gent com José Vilanova i Campomar (personatge rellevant del Centre Republicà de Pollença), Gabriel Buades (anarquista inquer), Antonio Domínguez (comunista), Juan Jiménez Cerdà (sindicalista i regidor), Martí Vicens...

En els articles es criticaven les injustícies del sistema;  la situació del poble, el caciquisme, Joan March, el poder de l’Església catòlica, el capitalisme... Eren contundents i valents, fins i tot s'atrevien a demanar l'abolició del simulacre de Moros i Cristians, per considerar-ho un acte d'exaltació militarista.

Amb l'esclat de la guerra la majoria dels col·laboradors d'aquesta publicació varen ser empresonats o directament assassinats, com el seu director Tomeu Cabanellas del Lloquet.

***

La setena Plagueta del Raval recupera la història de l'Adelante

Un breu estudi de Pere Josep Coll sobre el periò­dic pollencí Adelante, de clara tendència esquerra­na i anticaciquil fundat al juny de 1931 pel pollencí Bartomeu Cabanelles Botía, centra la setena Plagueta del Raval, una col·Iecció d'Edicions El moixet demagog que pre­tén, segons el seu director, Albert Herranz, «recupe­rar el passat progressista que ha tingut Mallorca».

Amb el títol L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, l'historiador Pere Josep Coll realitza una acurada anàlisi sobre el que va ser aquest diari, que com tants altres de la seva època tingué una cur­ta però intensa vida (s'a­cabà al febrer de 1932). L'autor ha volgut també «ressuscitar» la figura de Cabanelles, que a més de ser el director de la publi­cació n'era el principal articulista, sota el pseudò­nim de «Malànima». «Era necessari destacar el mèrit d'aquest home, que sent de classe acomodada va morir per la gent neces­sitada», indicà.

L'Adelante incloïa arti­cles de persones com ara Gabriel Buades, conegut anarquista d'Inca, i d'An­toni o Domínguez, comu­nista gabellí, peró també articles vinguts d'altres llocs de l'Estat. Les críti­ques al caciquisme i en concret a Joan March, i a l'Església i el seu paper en la societat i en l'educació, esdevenien els temes centrals de la publicació, que també intentava «dignifi­car el treball i criticar l'ex­plotació» o fomentar les polítiques socials. Les idees que divulgava l'Ade­lante sovint eren «contundents i valentes», així ho afirmà Coll, ja que en més d'una ocasió el diari pro­posà l'abolició del simula­cre de Moros i Cristians, que és una de les celebra­cions populars pollencines més conegudes d'arreu de Mallorca.

El volum de Coll s'es­tructura en blocs que res­ponen a cada un dels aspectes de què tractava el diari (església, treball, autors, educació...). Així mateix incloïa exemples en forma de fragments i acabava oferint les seves conclusions.

L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil es presentarà en societat dia 8 de febrer al Centre Cultural de Pollença a partir de les 20.30 hores del capvespre amb presèn­cia de l'autor.

M. L. E. (Palma)

(Diari de Balears, 31-01-07)

Aquest article en pdf

***

Plaguetes del Raval

Adesiara, sense presses, Albert Herranz ens presenta una nova entrega de la seva col·lecció d'història coneguda com a Plaguetes del Raval. La darrera, titulada L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, ens transporta a un dels submons del republicanisme d'esquerres, a una gent i a un partit que continua essent desconegut a les Illes Balears, malgrat el seu protagonisme polític, entre 1931 i 1934. Els promotors d'Adelante, aquesta publicació pollencina que sortí entre juny de 1931 i febrer de 1932, reflecteixen el sentiment i el pensament d'un sector rellevant del republicanisme d'origen popular i amb inquietuds culturals. Pere Josep Coll Torrendell, l'autor de la monografia, ens aporta algunes dades d'interès com a resultat de la seva anàlisi exhaustiva de la publicació, però ens continua deixant a les fosques pel que fa a la sociologia i a l'evolució política del Partit Republicà Radical Socialista i alguna altra formació política promotora de dita publicació. No acabam de saber molt bé els indrets per on transitava el seu ideari polític i podríem acabar argumentant que es tractava d'una mena de col·lectiu d'àcrates anticlericals i anticaciquils genèrics. L'autor molt probablement no ens aclareix aquesta qüestió perquè no ha tingut les eines suficients per a poder-ho fer i per ventura tampoc no s'ha adonat de la importància d'aquests grups culturalment i políticament inquiets. Allò que des del nostre punt de vista té més interès d'aquesta cultura de l'esquerra és precisament l'anàlisi d'una possible vertebració de discursos de collita pròpia, allò que eren capaços d'elaborar a partir de les experiències particulars de cada poble i la capacitat que tenien de transformar aquell paisatge caciquil en un horitzó d'esperança social i política. És obvi que moltes publicacions considerades menors d'aquesta època estan amarades de tòpics contra l'Església, contra en Verga i el seu sistema corrupte, i contra el model social que imposaven els patrons. No obstant això, valdria la pena insistir en la necessitat d'analitzar amb cura i de forma empírica allò que podem saber sobre la microhistòria i la intrahistòria d'aquest temps convuls i màgic de la Segona República. Necessitam conèixer més detalls i eixamplar la nostra perspectiva amb biografies, sobretot amb la història de les persones, les seves inquietuds, les seves ambicions i les seves perspectives.

Pere Fullana

(Diari de Balears, 07-02-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS