estelnegre | 07 Febrer, 2007 15:23
Un nou
testimoni del cas Puig Antich, demà al Suprem
El
tribunal escolta demà un metge que va veure el
cadàver del policia mort
La sala militar
del Tribunal Suprem escoltarà demà
un nou testimoni del cas de Salvador Puig Antich, en el marc del
procés de
revisió del consell de guerra que impulsen les germanes del
jove llibertari
executat l'any 1974. La de demà serà una de les
últimes diligències del TS
abans de decidir si autoritza o no la presentació formal del
recurs de revisió.
El testimoni
que declararà demà és Joaquim Latorre,
que l'any 1973 exercia com a metge resident a l'Hospital
Clínic de Barcelona i
va veure el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas, mort a
trets
durant la detenció de Puig Antich. La mort d'aquest policia
és el que va
comportar la condemna i posterior execució de Puig Antich.
El testimoni de
Latorre ha de servir per ratificar
la declaració que el maig de l'any passat ja va prestar
davant el Suprem un
altre antic metge del Clínic, Ramon Barjau. Aquest
facultatiu va explicar
davant la sala militar del TS que al cos d'Anguas hi havia
més impactes de bala
dels que es van fer constar a l'autòpsia oficial. L'examen
mèdic del cadàver es
va fer, de forma excepcional i irregular, a les dependències
de la Prefectura
Superior de Policia de Barcelona, on es va traslladar el
cadàver després que es
certifiqués la mort al Clínic.
El Suprem
també va decidir citar a declarar els dos
metges que van signar l'autòpsia del cadàver
d'Anguas, Gabriel Sánchez i Rafael
Espinosas. El primer va morir fa uns anys i el segon es desconeix si
està en
condicions de declarar, atesa la seva edat avançada.
Jordi Panyella
(Avui, 07-02-07)
***
Entrevista amb
Joaquín Latorre
«Puc ajudar a aclarir el cas Puig Antich»
Tenia 28 anys i
ara en té 61. El traumatòleg
Joaquín Latorre Martí estava el 25 de setembre
del 1973 al servei d'urgències
de l'Hospital Clínic de Barcelona quan va arribar el cos
sense vida del
subinspector Francisco Anguas i al cap de pocs minuts el militant
anarquista
Salvador Puig Antich, que va ser executat quatre mesos i tres setmanes
després
per la mort de l'agent. Latorre és doctor en Medicina, autor
de tres llibres,
va ser professor universitari i treballa a la Clínica
Corachán. És parc en
paraules, però contundent en les afirmacions que fa.
—¿Com
va viure aquella tarda?
—Estava
com a metge resident al servei de
Traumatologia. Aquell dia era al servei de guàrdia. Com a
cap tenia el doctor
Ramón Barjau. Va entrar un grup de gent amb una llitera
portant el policia
Francisco Anguas. Va ser molt tumultuós. El vam portar a un
box. Els seus
acompanyants, que després vaig saber que eren policies,
cridaven: "Que
l'han matat, que l'han matat". Es va armar un gran enrenou. Ens vam
dedicar una estona a l'agent, però va ingressar
cadàver. Immediatament va
arribar un segon grup amb Puig Antich, que estava ferit. I van
començar a
arribar més i més policies, molt alterats.
—¿Quants
orificis d'entrada va
observar al cos del policia?
—Un
mínim de cinc trets.
—¿Va
entrar al box vostè sol amb
el doctor Barjau?
—Tots
dos i més personal sanitari. La documentació
de Puig Antich es va quedar a l'habitació on els metges i
infermeres ens
posàvem la bata. Portava documentació francesa i
un carregador de pistola ple, que
també es va guardar. Quan Barjau el va veure el va
reconèixer com el germà d'un
company seu d'estudis a La Salle.
—¿Què
va passar a la porta de
l'habitació on era Puig Antich?
—Ho
vaig declarar al Tribunal Suprem la setmana
passada, però no vull que es malinterpreti. Era un clima de
lògica tensió. Els
policies em van sol·licitar que donés l'alta al
pacient. "El portarem a
Montjuïc i li farem fer un passeig", van dir. Va ser un moment
de ràbia
per part dels companys del difunt. Van voler entrar a
l'habitació, però jo ho
vaig prohibir per la meva autoritat com a metge responsable. Deien que
era
perillós i que podia clavar-nos el bisturí. Els
vaig dir que si volien que es
quedessin vigilant a fora. Després de la cura, a Salvador el
van ingressar en
una habitació de l'hospital.
—¿S'hi
van resistir els
policies?
—No,
al final hi van accedir. Em vaig quedar
treballant tranquil. Salvador no parlava. Estava atordit. Tenia una
ferida a la
mandíbula esquerra i una altra a l'espatlla. Jo li vaig
extreure les dues
bales. Les vaig guardar i les vaig entregar. No vaig saber res
més d'aquelles
bales.
—Després
llegeix a la premsa que
el policia tenia tres trets i no cinc, i que l'autòpsia es
va fer en una
comissaria i no a l'Institut Anatòmic Forense.
¿Què va pensar?
—Em
va fer la sensació que era una anormalitat i
vaig pensar en quin interès hi podia haver per dir que hi
havia tres trets,
quan nosaltres n'havíem vist més, almenys cinc.
Quan es va explicar que li
havien fet l'autòpsia a la comissaria, vaig pensar que era
una alcaldada
o un abús d'autoritat. Va ser un fet absolutament anormal,
però no sabíem què
passava. Fer una autòpsia és complex i necessites
material i instal·lacions
adequades. A més, va ser un procés judicial molt
ràpid. La interpretació no
l'he de fer jo.
—Els
advocats de Puig Antich van
proposar en el procés militar la seva declaració
i la de Barjau. ¿La policia o
el jutjat es van posar en contacte amb vostè?
—No.
La petició es va denegar.
—¿Com
es produeix la seva
declaració davant del Tribunal Suprem?
—Un
bon dia, es va presentar sense cita prèvia a la
meva consulta l'advocat Sebastián Martínez Ramos,
que s'encarrega del procés de
revisió del cas Puig Antich, i que em va
localitzar a través d'una
clienta seva que jo havia operat. Em va preguntar quants impactes de
bala tenia
el policia. Li vaig contestar que en tenia cinc com a mínim.
—¿Com
va reaccionar quan li va sol.licitar si
estava disposat a declarar?
—Li
vaig dir que sí.
—¿Per
què?
—Perquè
vaig pensar que havia d'aportar un gra de
sorra a allò que nosaltres anomenem alcaldada.
És a dir, col·laborar amb
el Tribunal Suprem en l'aclariment de la veritat.
—¿El
seu testimoni pot ajudar?
—Vist
el context, sí.
—¿S'adona
que els seus records
poden reescriure una història?
—Sí.
—¿Això
el carrega de
responsabilitat?
—Sí,
però també em produeix una
satisfacció. Si
Puig Antich va ser ajusticiat per uns fets que en el seu moment es van
validar
com a bons i els jutges van dictar una sentència, i amb la
meva versió es pot
revisar una història diguem-ne que equivocada, m'omple de
responsabilitat.
Interiorment em trobo bé.
Jesús G. Albalat
(El Periódico de Catalunya, 07-02-07)
estelnegre | 07 Febrer, 2007 08:59
Aquest dijous 8 a les 20.30 hores al Centre Cultural de Pollença, l'Associació Iniciativa Ciutadana per Pollença presentarà L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, un estudi realitzat per l’historiador Pere Josep Coll.
L'Adelante va ser un periòdic pollencí publicat durant la II República (juny de 1931-febrer 1932), el seu director era Tomeu Cabanellas i hi varen publicar gent de diferents tendències d'esquerres, des d'anarquistes a republicans, passant per comunistes, gent com José Vilanova i Campomar (personatge rellevant del Centre Republicà de Pollença), Gabriel Buades (anarquista inquer), Antonio Domínguez (comunista), Juan Jiménez Cerdà (sindicalista i regidor), Martí Vicens...
En els articles es criticaven les injustícies del sistema; la situació del poble, el caciquisme, Joan March, el poder de l’Església catòlica, el capitalisme... Eren contundents i valents, fins i tot s'atrevien a demanar l'abolició del simulacre de Moros i Cristians, per considerar-ho un acte d'exaltació militarista.
Amb l'esclat de la guerra la majoria dels col·laboradors d'aquesta publicació varen ser empresonats o directament assassinats, com el seu director Tomeu Cabanellas del Lloquet.
***
La setena Plagueta del Raval recupera la història de l'Adelante
Un breu estudi de Pere Josep Coll sobre el periòdic pollencí Adelante, de clara tendència esquerrana i anticaciquil fundat al juny de 1931 pel pollencí Bartomeu Cabanelles Botía, centra la setena Plagueta del Raval, una col·Iecció d'Edicions El moixet demagog que pretén, segons el seu director, Albert Herranz, «recuperar el passat progressista que ha tingut Mallorca».
Amb el títol L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, l'historiador Pere Josep Coll realitza una acurada anàlisi sobre el que va ser aquest diari, que com tants altres de la seva època tingué una curta però intensa vida (s'acabà al febrer de 1932). L'autor ha volgut també «ressuscitar» la figura de Cabanelles, que a més de ser el director de la publicació n'era el principal articulista, sota el pseudònim de «Malànima». «Era necessari destacar el mèrit d'aquest home, que sent de classe acomodada va morir per la gent necessitada», indicà.
L'Adelante incloïa articles de persones com ara Gabriel Buades, conegut anarquista d'Inca, i d'Antoni o Domínguez, comunista gabellí, peró també articles vinguts d'altres llocs de l'Estat. Les crítiques al caciquisme i en concret a Joan March, i a l'Església i el seu paper en la societat i en l'educació, esdevenien els temes centrals de la publicació, que també intentava «dignificar el treball i criticar l'explotació» o fomentar les polítiques socials. Les idees que divulgava l'Adelante sovint eren «contundents i valentes», així ho afirmà Coll, ja que en més d'una ocasió el diari proposà l'abolició del simulacre de Moros i Cristians, que és una de les celebracions populars pollencines més conegudes d'arreu de Mallorca.
El volum de Coll s'estructura en blocs que responen a cada un dels aspectes de què tractava el diari (església, treball, autors, educació...). Així mateix incloïa exemples en forma de fragments i acabava oferint les seves conclusions.
L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil es presentarà en societat dia 8 de febrer al Centre Cultural de Pollença a partir de les 20.30 hores del capvespre amb presència de l'autor.
M. L. E. (Palma)
(Diari de Balears, 31-01-07)
Plaguetes
del Raval
Adesiara, sense
presses, Albert Herranz ens
presenta una nova entrega de la seva col·lecció
d'història coneguda com a
Plaguetes del Raval. La darrera, titulada L'Adelante,
un periòdic d'esquerres i anticaciquil, ens
transporta a un dels submons
del republicanisme d'esquerres, a una gent i a un partit que continua
essent
desconegut a les Illes Balears, malgrat el seu protagonisme
polític, entre 1931
i 1934. Els promotors d'Adelante, aquesta publicació
pollencina que sortí entre
juny de 1931 i febrer de 1932, reflecteixen el sentiment i el pensament
d'un
sector rellevant del republicanisme d'origen popular i amb inquietuds
culturals. Pere Josep Coll Torrendell, l'autor de la monografia, ens
aporta
algunes dades d'interès com a resultat de la seva
anàlisi exhaustiva de la
publicació, però ens continua deixant a les
fosques pel que fa a la sociologia
i a l'evolució política del Partit
Republicà Radical Socialista i alguna altra
formació política promotora de dita
publicació. No acabam de saber molt bé els
indrets per on transitava el seu ideari polític i
podríem acabar argumentant
que es tractava d'una mena de col·lectiu
d'àcrates anticlericals i
anticaciquils genèrics. L'autor molt probablement no ens
aclareix aquesta
qüestió perquè no ha tingut les eines
suficients per a poder-ho fer i per
ventura tampoc no s'ha adonat de la importància d'aquests
grups culturalment i
políticament inquiets. Allò que des del nostre
punt de vista té més interès
d'aquesta cultura de l'esquerra és precisament
l'anàlisi d'una possible
vertebració de discursos de collita pròpia,
allò que eren capaços d'elaborar a
partir de les experiències particulars de cada poble i la
capacitat que tenien
de transformar aquell paisatge caciquil en un horitzó
d'esperança social i
política. És obvi que moltes publicacions
considerades menors d'aquesta època
estan amarades de tòpics contra l'Església,
contra en Verga i el seu sistema
corrupte, i contra el model social que imposaven els patrons. No
obstant això,
valdria la pena insistir en la necessitat d'analitzar amb cura i de
forma
empírica allò que podem saber sobre la
microhistòria i la intrahistòria
d'aquest temps convuls i màgic de la Segona
República. Necessitam conèixer més
detalls i eixamplar la nostra perspectiva amb biografies, sobretot amb
la història
de les persones, les seves inquietuds, les seves ambicions i les seves
perspectives.
Pere Fullana
(Diari de Balears, 07-02-07)
« | Febrer 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 |