estelnegre | 24 Gener, 2007 16:16
Vos convidem a assistir a la concentració
que
convoca la CNT pel proper dijous
dia 25 de Febrer, a les 9.00 hores del matí,
davant la Delegació del Govern, amb motiu de la
reunió que tindrem amb el
delegat del Govern a les Illes, Ramon Socies, en relació amb
la qüestió de la
devolució del patrimoni sindical acumulat que encara no ha
rebut la CNT mallorquina.
Vos adjuntem un text que resumeix aquesta
problemàtica.
Salut!
***
Allò que Franco va robar, la democràcia s’ho va quedar
Estem sentint
parlar darrerament d’allò que s’ha
batejat com «procés per a la
recuperació de la Memòria
Històrica». Els
col•lectius i les persones que hi treballen, persegueixen
recobrar la memòria i
dignitat arravatada pel franquisme durant tots els anys de guerra i de
dictadura. Els familiars dels morts o els testimonis vius
d’aquells temps,
prenen veu reclamant la justícia que mai no
arribà a complir-se per mor de les
barbaritats comeses pel règim oligàrquic de
Franco.
Una vegada
comença el període de Transició a
l’Estat espanyol, s’alcen les veus callades durant
dècades de repressió i
s’inicia aquest procés de recuperació
de la memòria. Per una banda tenim la
devolució dels béns confiscats pel franquisme
segons la llei promulgada en el
seu dia sota el nom de «Llei de responsabilitat
política», i per altra el
reconeixement de totes aquelles persones que visqueren i moriren en
lluita per
un ideal. Són dues tasques en consonància, encara
que la qüestió que es
refereix al patrimoni es durà a terme d’una altra
manera i molts cops des
d’altres àmbits.
És a
partir de l’any 1976 quan varen començar les
primeres negociacions entre l’Estat i les organitzacions per
a la devolució del
patrimoni, ja fossin béns documentals, arxius o immobles. En
aquestes taules de
negociacions intervindrien tots aquells partits i sindicats
històrics, els
quals prenen aquesta categoria per ser part viva del passat. Totes
aquestes
organitzacions haurien de rebre les compensacions dels béns
confiscats pel
franquisme. Les dues grans centrals sindicals que aglutinaven
l’obrerisme en
aquest país en el primer terç del segle passat,
la UGT i la mateixa CNT, venien
avalades per la història i esperaven recuperar tot
allò que per legítim dret
pertanyia a la classe treballadora.
D’unes
negociacions que es pressuposaven justes,
tot i trobar-se en moments delicats i d’incertesa a causa del
procés de
transició històrica d’un
règim de poder cap a un altre, en el qual es trobava
immersa la societat, la CNT ja partia amb una sèrie de
desavantatges respecte a
les altres organitzacions. En una primera etapa ens acompanyava
l’estigma del
passat; les vagues salvatges i les lluites ferotges, també
la tradició
anàrquica que ens caracteritza i el suport per part de la
classe treballadora
que va tenir el sindicat en el moment del seu rellançament.
Tots aquests
factors feien preveure des d’un primer moment, que no es
mostrarien justes les
negociacions per aconseguir el patrimoni, ja que l’Estat no
voldria contribuir
al creixement d’un gegant que en el passat atemorí
els poderosos.
Amb el temps
vàrem anar posicionant-nos cadascun al
seu lloc, i és que en el si de l’Estat espanyol,
s’estava gestant un nou model
de societat, on poques coses feien recordar la dels anys gloriosos de
l’anarcosindicalisme.
La CNT en el
seu nou renéixer va renunciar als
pactes socials i al seguidisme del poder que molts altres practicaven,
va
rebutjar la participació en el joc democràtic del
capitalisme, i va marcar una
trajectòria ferma sota els principis que des de un primer
moment ens van
caracteritzar. Les conseqüències de postulats tant
clars i conseqüents, a més
d’altres factors externs al llarg dels anys, van ser
l’aïllament i una
marginalitat fortament marcada. Aquesta situació
provocà el desencant dels
treballadors i les conseqüències
començaven a ser visibles. Descensos dels
conflictes laborals, també de
l’afiliació, pèrdua del referent
social, etc.
Tot
això barrejat amb els nous models
socialdemòcrates que s’instauren a Occident,
prenent la figura dels sindicats
com a prolongacions del poder i no com a eines de classe per aconseguir
canvis
socials, converteix el sindicalisme en un complement de la
col•laboració de
classes, un sindicalisme de serveis. En aquest model
s’erigeix la UGT com a
primer exponent en funcions de sindicat d’Estat. Com a
recompensa a la
docilitat que mostrava i l’exemple que ofereix, foren
privilegiats en la
repartició dels béns històrics que
pertanyien a les dues centrals sindicals
històriques.
Tant el
Patrimoni Històric, com el Patrimoni
Sindical Acumulat —aquest darrer era l’aconseguit
amb les cotitzacions
imposades als treballadors per el Sindicat vertical en temps de la
dictadura—
van afavorir la UGT i els sindicats que complien les ordres del poder.
Les
negociacions sempre es veren condicionades per
un o altre factor, tant pel temor que la CNT tornès a ser el
sindicat
revolucionari que fou, o per la seguretat i prepotència amb
la qual es comportà
l’Estat en veure com es convertia en un sindicat marginal.
Hem estat
desafavorits en el repartiment del
patrimoni, se’ns ha exclòs per complet, i
allò que se’ns ha retornat no té res
a veure amb allò que per legítim dret ens pertany.
Així
doncs, en el cas que ens afecta, l’edifici del
carrer Font i Monteros de Ciutat, que antigament albergava els Jutjats
Socials,
va ser catalogat com a Patrimoni Sindical Acumulat i es va adjudicar
íntegrament al sindicat UGT. Per què la CNT no ha
pogut accedir al repartiment
d’aquest patrimoni acumulat?
Enfront de la
negativa de donar-nos allò que hauria
de ser nostre, fa cinc anys vàrem prendre aquell espai,
vàrem ocupar el primer
pis de l’edifici per fer-hi la seu de nostre sindicat. La
Delegació del Govern
a Mallorca capitanejada per l’ara batlessa Catalina Cirer va
ordenar a la
Policia Nacional el desallotjament de l’immoble. Les
conseqüències han estat
diversos processos judicials oberts a companys i companyes els quals
ara
afronten dures penes.
Se’ns
segueix excloent sistemàticament del
repartiment dels béns patrimonials i encara ara
se’ns segueixen negant. I és la
prepotència i l’arrogància del poder la
que fa que l’immoble continuï encara
buit i en desús. Des de CNT encara seguim reclamant la
devolució del Patrimoni
Sindical Acumulat, a més de l’absolució
dels companys encausats en aquest
procés. No aturarem fins que se’ns torni tot
allò que pertany a la classe
treballadora i no a les burocràcies del poder.
Juan Ant. González
Secretari de Premsa i Propaganda
« | Gener 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |