estelnegre | 10 Desembre, 2006 10:16
El cas Andratx és el principi de la regeneració i de la possibilitat de salvar una part de l'illa
Viatgem cap a la
meitat de la dècada
dels seixanta del segle XX. Començava a l'illa de Mallorca
l'anomenat boom
turístic després de l'aturada produïda
per la guerra del 36 i la postguerra.
Els mallorquins es posaren a construir hotels com a bojos als llocs on
els
operadors turístics estrangers volien dur els turistes de sol
i platja,
vorera de mar, damunt les cales, les platges i els roquissars: es
produeix la
primera litoralització (balearització) que en
menys d'una dècada fa que l'illa
tingui més de mil hotels. No es mira prim,
l'ordenació del territori és
inexistent i es fan vertaders desbarats que canvien l'aspecte de
paisatges,
pobles de la costa i encontorns de Palma.
La meva padrina
materna Joana era una
mena d'ecologista avant la lettre i, quan
estiuejava amb ella al barri
del Terreno, a Palma, ens dedicàvem a fer un memorial de
greuges de les
destruccions patrimonials i territorials que ens feien mal al cor. I
ploràvem
llàgrimes de sang per aquella vil·la convertida
en hotel apartament, per
aquella cala envaïda pel ciment, per aquell bosc urbanitzat.
Passàrem d'un
milió de turistes l'any 1965 a quasi tres milions el 1975.
Joan Miró, que
habitava en una finca verge, Son Abrines, vora el nucli de Cala Major,
es va
veure enrevoltat de gratacels, d'hotels i apartaments. I va pronunciar
la
cèlebre frase: els mallorquins són beneits.
Sí, alguns
mallorquins, els d'una nova
classe emergent d'hotelers i constructors, han estat beneits
perquè només han
adorat el vedell d'or de l'enriquiment ràpid i abundant
sense pensar en cap
conseqüència: la destrucció del
territori, del medi ambient, de l'illa. I així,
després de la mort de Franco, hem vist com creixia el nombre
de turistes, fins
a arribar a tretze milions l'any 2005. Hem vist com una part de la
societat es
dedicava al desarrollismo salvatge, a la
construcció incontrolada, a la
multiplicació de les autopistes i a l'ampliació
de l'aeroport i, també, com la
societat civil i civilitzada, la que sap que tenim la terra en
usdefruit,
signava tota casta de manifests i es manifestava per aconseguir lleis
protectores del litoral, dels paisatges, dels parcs naturals, per
salvar Mallorca
de l'encimentada general.
El Govern del PP de
Gabriel Cañellas,
entre 1983 i 1995, va ser el reialme del deixar fer
mentre no hi hagués
denúncies ni protestes. A més de produir una
estructura econòmica amb molt poca
diversificació, amb els sectors de la construcció
i l'hoteler com a grans
beneficiats, no s'aturà de fer martingales. El cas
Zeus-Torcal fou el
primer escàndol que afectà Cañellas,
per il·legalitats d'unes empreses
constructores presumptament vinculades amb ell. El seguí el cas
Calvià,
intent del PP de comprar el vot d'un regidor socialista. El cas
túnel de
Sóller, cobrament de comissions
il·legals que anaren a les arques del PP,
fou el darrer esclat que va fer caure la presidència
cañellista. El president Cristòfol
Soler és substituït en menys d'un any per Jaume
Matas, que governà de 1996 a
1999. Dos grans escàndols polítics solquen
aquests tres anys. El cas Bitel,
d'espionatge electrònic des de Presidència del
Govern al president de la
Comissió Insular d'Urbanisme, del PSOE, i el cas
Mapau, trama il·legal
de captació de vots dels residents a l'estranger dissenyada,
presumptament, des
del despatx de Matas. En ambdós casos hi ha responsabilitat
directa del
president Matas i, entre els implicats, una nombrosa relació
de càrrecs del PP.
La justícia no arribà a donar cap
sentència condemnatòria. En el cas
túnel
de Sóller, Cañellas dimití
amb responsabilitat política i quan es donà la
sentència el delicte ja havia prescrit.
El Pacte de
Progrés, presidit per Francesc
Antich del PSOE, durant els convulsos quatre anys 1999-2003, amb una
oposició
salvatge d'hotelers i constructors, intentà arribar a un
creixement sostenible
i compatible amb el mediambient. Frenà la màquina
desarrollista que
anava a tota i perdé les eleccions, especialment tocat per
la llei de
l'ecotaxa: un necessari impost ecològic que trobà
l'oposició brutal, fins i tot
jurídica, dels hotelers.
El 2003 Matas
tingué la majoria
absoluta i tornàrem a una acceleració de la insostenibilitat,
creuada
per una vintena d'ajuntaments del PP en què hi ha
denúncies i processos
judicials relacionats amb la corrupció
urbanística. El cas Son Espases:
requalificar una finca rústica en una zona
històrica i paisatgística per fer-hi
un hospital general i, alhora, donar informació privilegiada
a un grup d'empresaris
per fer pelotazos al voltant de l'hospital. El cas
Cavallistes:
onze batlles o tinents de batlle de diversos ajuntaments del PP signen
documents presumiblement falsos per legalitzar una casa del batlle de
ses
Salines. El batlle de Santa Margalida, del PP, és investigat
per unes cintes
magnetofòniques en què tracta de presumptes
requalificacions urbanístiques a
canvi d'euros. L'Ajuntament de Palma, del PP, ha tolerat des
d’instal·lacions
irregulars de negocis en sòl rústic fins a
urbanitzacions il·legals, sense
oblidar la destrucció d'un patrimoni ciutadà: el
Pont del Tren.
El cas Andratx
és l'escàndol absolut:
el batlle, fitxat pel Partit Popular, acumula més de setanta
denúncies per
delictes ambientals i urbanístics i ara és
imputat per, entre d'altres,
prevaricació, frau a la hisenda pública, suborn i
blanqueig de diners. El
cervell d'Ordenació del Territori, tres dècades
d'urbanisme a Andratx, ara
treballava en requalificacions urbanístiques,
classificacions de sòls, nous
plans parcials per a urbanitzacions, etc. i en els plans territorials
d'ajuntaments i consells. El zelador i soci del batlle és el
tercer imputat.
Tots tres tenen negocis immobiliaris. El president Matas,
d'ençà que va
començar aquesta operació Voramar ja ha mentit
més de vuit vegades. Aquest és
el panorama. Els defensors de la terra, del mar i de l'aire podem donar
gràcies
al poder judicial. El cas Andratx és el
principi de la regeneració, de
la possibilitat de salvar una part important de Mallorca.
Biel Mesquida
(El
Periódico de Catalunya, 10-12-06)
« | Desembre 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |