estelnegre | 03 Desembre, 2006 07:49
Els ecologistes denuncien que l'illa pateix "la destrucció més gran de la història"
Ja fa un any que el
toro d'Osborne, situat a la nova
autovia Palma-Manacor, no està pintat. Durant dues
dècades, la gent del Pla, el
centre de Mallorca, l'ha utilitzat com a tauló de queixes.
Als anys 90, un "Es
ven" mostrava el malestar dels illencs per la compra
indiscriminada de
terrenys per part d'alemanys. Fa només tres anys es queixava
de la "faraònica"
autovia que té ara als seus peus. Avui, un cop acabades les
obres de la
carretera, ja ningú hi pinta res perquè de res
van servir les manifestacions o
les pintades.
El cas de
corrupció urbanística que aquesta setmana ha
commocionat polítics i periodistes a l'illa ha deixat
indiferents molts
mallorquins. Les irregularitats urbanístiques, expliquen, es
poden trobar a
qualsevol racó de l'illa. El panorama és poc
esperançador: muntanyes que un dia
es lleven infectades d'edificis, autopistes, que,
tot i l'oposició dels
veïns, creixen per tot Mallorca.
Els mallorquins fan
broma que aquí --una illa amb 955.045
habitants-- tots són aficionats al golf, tots tenen vaixell
i tots agafen un
avió cada dia. El GOB, l'entitat ecologista més
prestigiosa de l'illa,
qualifica la situació actual com "la
destrucció més gran que ha patit
mai Mallorca". La veritat és que en
només tres anys, s'han asfaltat 10
milions de metres quadrats, s'han projectat 16 camps de golf, que se
sumen als
19 ja existents, i 12.159 edificacions, una xifra a la qual no
s'arribava des
de la desarrollista dècada dels 70. El
Pla Territorial de Mallorca
possibilita reconvertir terrenys. Els arquitectes no dubten a
qualificar les
lleis de "gens proteccionistes".
Les queixes contra l'afició
pel ciment es fan sentir
per totes bandes. Una colla de periodistes han creat un grup de rock en
què
denuncien les "corrupteles, destruccions del paisatge i
inoperàncies" que viu Mallorca. El grup es diu
Rock&Press, i el
seu primer disc, Cemento. El nom ho diu tot.
EL SÍMBOL
Una urbanització fantasma en una
platja verge
A la llinda de la
porta d'un dels 67 apartaments es llegeix
en una pintada "Parlaciment". La llinda
està a mig acabar i
tot aquí és decadent. La urbanització
fantasma de Ses Covetes (Campos) és un
mur de lamentacions. "Les arrels no neixen del ciment",
es pot
llegir en un altre dels murs. Està així des de fa
11 anys, quan el GOB va
aconseguir que els tribunals aturessin aquestes obres. Els arguments:
es troben
en una àrea protegida, es van aixecar en una de les poques
platges verges que
encara hi ha a Mallorca i que, paradoxalment, és
així com se segueix anunciant
al món. Ara les vivendes són l'amagatall de
desenes de coloms. Els ecologistes
han fet d'aquestes 67 vivendes un símbol de
resistència a l'illa. Més de cinc
minuts en aquest lloc oprimeixen el cor de qualsevol. Al davant, el
mar, al
darrere, ciment.
La
urbanització la van aixecar d'un dia per l'altre sense
tenir en compte que aquest no és terreny urbà. Un
noi gairebé en la trentena
passa a prop de les cases i recorda aquelles manifestacions i quan la
vista es
perdia entre el mar i els pins. Fa només un mes el Tribunal
Superior de
Justícia de les Balears va confirmar que Ses Covetes no
són terrenys urbans, i
va desestimar així els recursos de l'Ajuntament de Campos,
el municipi al qual
pertany la platja, i de l'empresa promotora (Marina Ernst). Per ara no
se sap
què passarà amb la urbanització. Uns
alemanys es banyen al davant. No s'adonen
que a molt pocs metres, les 67 cases estan caient. Ciment a la deriva,
vidres i
ferros entre la runa. "Aquí sempre passa el
mateix. Abans els alcaldes
es construïen una casa davant el mar. El que fan ara
és vendre els terrenys a
les promotores i ni es preocupen de si són àrees
protegides". És el
mateix cas que el d'Andratx. "¿Què ha
passat a Andratx?",
pregunta.
LES CONNEXIONS VIÀRIES
Les autopistes i autovies, unes
obres "faraòniques"
Els camions d'alt
tonatge no deixen de passar per
l'autopista Palma-Llucmajor. En menys de 30 quilòmetres, 22
camions van i vénen
carregats amb graveta. Als costats de l'autopista, el paisatge
són les grues,
les cimenteres. A les muntanyes, les pedreres es mengen l'illa. Els
mallorquins
es divideixen entre els que agraeixen que el trànsit s'hagi
descongestionat i
els que pensen que a aquest ritme tot Mallorca serà una
autopista. "L'execució
d'aquests projectes desfigura el paisatge i suposa un boom
de les
segones residències", denuncia el GOB.
L'ampliació de l'autovia
Inca-Manacor va treure els mallorquins al carrer. Encara es veuen
cartells d'"Autovia,
no". Aquesta autovia segueix només als papers. El
GOB ha denunciat que
algunes de les vies afecten zones protegides per la Llei d'Espais
Naturals del
1991. Altres han destrossat elements arquitectònics
singulars. A les andanes de
les carreteres s'hi llegeix: "Fem carreteres, complim
promeses".
Això sens dubte.
L'AFICIÓ PER LA GESPA
El Govern balear projecta 16 nous
camps de golf
El golf sembla ser
l'esport majoritari a Mallorca, però
localitzar un aficionat és com trobar Wally. A l'illa hi ha
un total de 19
camps de golf i tres més estan actualment en fase de
construcció. El GOB
denuncia que hi ha projectats 16 camps de golf més. A Son
Quint (Palma), dos
cartells indiquen el camí cap a dos camps de golf. Cap a la
dreta, un. Cap a
l'esquerra, un altre. Just al davant, un cartell anuncia la venda de
parcel.les
per a xalets i es vanagloria que aquestes vivendes estaran envoltades
per tres
camps de golf. El tercer no té cap indicador. Una
immobiliària anuncia: "Viu
on vulguis".
EL TRANSPORT PRIVAT
L'auge del negoci dels cotxes de
lloguer
Els mallorquins
expliquen que a totes les cases hi ha un
cotxe per a cada membre de la família. Molts no ho diuen pas
amb orgull. Des de
fa anys els ecologistes denuncien el poc interès que
té el Govern autònom per
impulsar el transport públic. La veritat és que
per moure's per Mallorca s'ha
de tenir automòbil i això suposa
necessàriament passar per una empresa de
lloguer. A Son Fangos, està previst convertir 200.000 metres
quadrats en un
polígon de cotxes que els ecologistes denuncien que
tindrà capacitat per a
50.000 vehicles.
DEGRADACIÓ DEL LITORAL
Ampliació i projecció de
ports
esportius
L'aprovació de la nova Llei de Ports de les illes Balears suposa l'inici de nous projectes per construir o bé ampliar ports esportius. El GOB denuncia que aquesta ampliació augmenta fins a 4.500 la xifra d'amarratges. Segons Greenpeace, l'ampliació de Port Adriano (Calvià) suposa la duplicació de la superfície i les afeccions, com la destrucció de 25.000 metres quadrats de posidònia.
Catalina
Gayà (Andratx)
(El Periódico de Catalunya, 03-12-06)
« | Desembre 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |